Arts Psicologia

L’Art de Remei Margarit

claudesol — Fri, 04 Nov 2011 09:15:49 +0000

Enamorar-se. De Remei Margarit

El Diccinari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix enamorar-se, com “inflamar-se d’amor per algú o alguna cosa” i això que sembla tan senzill potser no ho és tant. Perquè el que potser passa és que, més que d’algú, ens enamorem d’una possibilitat que té a veure més amb un mateix que amb l’altre. L’altre -l’objecte físic de l’amor- ens ofereix, sense ser-ne conscient, un espai on un mateix hi pot posar el seu propi projecte, sigui com sigui. Potser ens enamorem d’un espai representat per una persona que ens ofereix la flexibilitat que busquem i que ens permet posar-hi part de la nostra vida, i a aquesta possibilitat hi posem nom i cognoms i tota mena d’adjectius qualificatius i exultants.I d’aquesta manera, teixim tota una xarxa d’afectes i de necessitats ben personals per tal que aquella embranzida de l’amor ens ajudi a créixer i a obrir horitzons. Això pot ser mutu o unilateral i una mena de conveni en bona part inconscient que ens permeti construir una part de la nostra vida. Si això es així, les relacions amoroses esdevenen temporals, podrien se etapes de la vida, fins que, amb l’edat, canvia el paisatge vital i emocional de casascú i aquell amor viscut fins aleshores ja esdevé una altra cosa, que en alguns casos pot ser reciclat en una amistat incondicional i en d’altres es presenta com un allunyament o ruptura. No serveis de res dir que era una equivocació, perquè possiblement no ho era per aquell tram de vida, però potser a resulta inviable per al nou tram que es presenta. I pot passar que la persona cregui que s’ha enamorat d’una altra persona perquè no reconeix que han canviat els seus conceptes i que ha no és la mateixa persona que era anys enrera. Segons Freud, l’inconscient no s’equivoca mai, i com que el món dels sentiments pertany molt més a l’inconscient que a la consciència, el que fem és posar noms al que ens va succeint, per al de senti que vivim una vida correlativa i que som els mateixos. Però només cal que ens retrobem amb un amic deu anys més tard per adonar-nos de com hem canviat tots dos.

La Vanguardia (setembre 2011)

La Remei en una altre de les seves vessants artístiques ;)

Gaudiu de les seves Arts!

L’Art de Mostrar la Malaltia Mental

claudesol — Thu, 06 Oct 2011 21:00:08 +0000

Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. Això és el que fa “Balls robats”. Deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problemàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la patologia.

No us ho perdeu!

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Bon viatge!

Espai de Recursos per la Sordesa

claudesol — Fri, 15 Apr 2011 08:17:17 +0000

El ministeri de Sanitat, Política Social i Consum, ha creat una pàgina Web amb valuós material per famílies amb fills sords: www.mihijosordo.org. El projecte, impulsat per la Fundació CNSE per la Supresió de Barreres de Comunicació i la Fundació Mapfre, tenen com a finalitat: informar i orientar als pares sobre els principals dubtes en la educació i els problemes de comportament més habituals que es poden donar en l’entorn familiar darrera el naixement d’un nen/a amb aquesta discapacitat.

El material que s’ofereix a través d’aquesta Web abarca aspectes vinculats amb el desenvolupament del nen/a amb sordera des de la primera infància fins arribar a l’etapa adolescent, tals com: claus per comunicar-se, maneig de problemes de conducta en la llar, elecció del centre educatiu, o idees per divertir-se i relacionar-se en família. Tot el material informatiu s’ acompanya de vídeos per facilitar l’entrenament dels pares en cadacún dels aspectes tractats.

La Web també disposa de material detallat per traballar amb els integrants que forman part del nucli familiar concret del nen/a o adolescent amb sordesa, i está especialment dirigits als germans, avis, pares i el cas especial de famíles inmigrants. A més a més, conté un apartat sobre dubtes relacionats amb diferents tècniques d’intervenció en sordesa, així com sobre l’impacto psicològic i les possibles reaccions emocionals davant del diagnòstic de la sordesa en un fill.

Aquest portal es complementa amb altres recursos per pares ( llibres i pàgines Web) i per els propis nens ( contes i jocs disponibles online,…), així com material específic per l’aprenentatge de la llengua dels signes en família.

A part, a través d’aquesta pàgina Web, es pot descargar la colecció de DVDs “Mi hijo sordo”, tambié disponible en ambdós idiomes i que recull el testimoni de famílies amb fills sords, així com de professionals experts en l’atenció per a persones sordes, i on es presenten diferents situacions que sorgeixen al llarg de la vida del nen/a sord, en funció de la seva edat i dels diferents entorns amb els que es relaciona.

Us deixo a més a més, l’enllaç de la Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes

Espero que us sigui útil!

La Parella i Jorge Bucay

claudesol — Mon, 28 Jun 2010 18:20:32 +0000

Jorge Bucay és un psicodramatista, terapeuta gestàltic i escriptor argentí. El seu temps el divideix fent conferències arreu del món, amb articles i llibres… i tot i que quasi és l’artífex del consum de l’autoajuda i saber fer negoci a través de la psicologia divulgativa, he pensat que era interessant posar aquesta entrevista que va fer el genial Quintero en els seus Ratones Coloraos.

En ella Bucay ens parla de com és l’amor sense condicions i ens dóna pautes sobre la felicitat i la vida

Que us sigui útil

Amb l’Amor d’Ajudar

claudesol — Wed, 02 Sep 2009 06:22:18 +0000

Aquest bloc ja no l’hauria d’haver fet, perquè després d’ haver treballat tot el dia amb la psicologia, prefereixo escriure sobre altres aspectes i realitats.

Però va néixer amb l’amor i la finalitat d’ajudar a persones que els costa agafar el compromís de seguir un camí d’acompanyament en la descoberta d’elles mateixes.

Així que encara que sigui de tant en tant, hi posaré alguna que altre reflexió amb algun exercici, per la descoberta i el creixement de la persona. Escrits que donin un cop de mà a les persones, just pel fet de construir la persona amb una bona personalitat, eina bàsica per desenvolupar-se des de la pau i la serenitat.

En els altres tractaré més el nivell transpersonal, que a mi tant m’apassiona!

Cuideu-vos!

Arts psicologia

claudesol — Sun, 19 Jul 2009 08:09:30 +0000

Seguint amb la línia de l’autoavaluació, avui farem un exercici destinat a activar la positivitat i prendre consciència dels mecanismes que utilitzes, junt amb les seves conseqüències; per així autodeterminar-te i comprometre’t en una direcció positiva.

Pots demanar que algú et llegeixi el següent o ho graves amb una música de fons i prestes atenció:

Tanca els ulls i respira profundament, respira molt profundament.

I pren consciència de tot el que sents que ets.

( Pausa de silenci 30’’)

Per què condemnar-te per les teves aparents incapacitats, faltes, errors i fracassos?

Per què no deixes de posar èmfasis en els aspectes negatius de tu mateix i de la vida?

Permet que lo positiu s’expressi en la teva vida.

( Silenci 1’)

Sent en la teva profunditat l’autèntica bellesa, virtut i bondat. Tingues confiança de que estant aquí, de que les trobaràs quan les busquis…

( Silenci 1’)

Si et negues a veure el millor de tu i esculls veure sols tot lo negatiu que hi ha en tu, has d’estar disposat a acceptar les conseqüències, perquè d’aquesta manera atraus cap a tu, tot el que guardes en els teus pensaments.

Cuida els teus pensaments. Ets el que penses.

Si penses el millor, atrauràs cap a tu el millor…

( Silenci 30’)

Resta en pau en la teva consciència.

( Silenci 1’ o el temps que es vulgui.)

Així acaba l’exercici.

I abans d’acabar el post, un conte que es troba en aquesta línia:

En un oasis arriba una persona jove, pren aigua, beu i es renta; i pregunta a una persona gran que es troba descansant a prop de l’aigua:

- Quina classe de persones hi ha aquí?

La persona gran li pregunta: – Quina classe de persones hi ha del lloc on vens?

-“Oh, un grup d’egoistes i malvats” va replicar el jove. – “Estic encantat d’haver-me’n anat d’allà.”

Al que la persona gran li respon: -“ El mateix hauràs de trobar aquí”.

Aquell mateix dia, un altre jove es va acostar a beure aigua al oasis i veien l’ancià, va preguntar:

- Quina classe de persones viuen aquí?

L’ancià respon amb la mateixa pregunta: – Quina classe de persones viuen el lloc d’on vens?

- “Un magnífic grup de persones, honestes, amigues, hospitalàries; em dol molt haver-los deixat”.

- “El mateix trobaràs aquí”, va respondre l’ancià.

Un home que havia escoltat ambdues converses va preguntar a l’ancià:

- Com és possible donar dues respostes tant diferents a la mateixa pregunta?

Al que l’ancià contestar: – Cadascú porta en el seu cor, l’ambient en el que viu. Aquell que no va trobar res de bo en els lloc on va està, no podrà trobar altre cosa aquí. Aquell que va trobar amics allà, també podrà trobar-los aquí.

Bé, espero que la transparència de la moralitat d’aquesta història, us faci prendre mesures adequades en el vostre pensament. No oblideu fer l’exercici. Obriu-vos a noves maneres positives de llegir-vos, pensar-vos, sentir-vos,… Veieu la bellesa i la bondat que viu dins vostra.

Feliç viatge!

Arts psicologia

claudesol — Sat, 11 Jul 2009 11:29:39 +0000

Benvinguts aquest nou espai de les Arts. En ell intentaré transmetre els coneixements que professionalment i experiencialment he obtingut al llarg dels anys, per tal que puguin ser útils i d’ús praxis a totes les persones que s’hi passegin.

Una de les arts que haurem d’aprendre profundament, serà el bon tracte, la manera de parlar-nos, de ser cordials amb nosaltres mateixos. Sovint aquesta manté mesures incorrectes i serà molt útil trobar la correcte mesura de molts elements, com ara aquest, per a nosaltres essencials, per trobar la pau i per tant la felicitat.

Cada moment i cada situació han de ser valorats en la seva justa dimensió, observant de forma equilibrada els fets i la nostra implicació en ells. Dit això, que serà un coneixement que no deixarem de profunditzar, anem a veure una conducta que pot ser-nos molt útil per créixer, però segons el seu ús i la seva mesura molt destructiva per el nostre bon desenvolupament: L’autoavaluació.

L’autoavaluació ens permet aprendre de tota situació i té com a finalitat convertir-nos en millors persones, és una pràctica sana per identificar elements positius i elements negatius del nostre caràcter, elements que podem anomenar millor “ adaptatius o no” i que podem anar modelant al llarg de la nostra vida.

El caràcter està lligat amb el nostre propi autoconcepte del qual en parlarem més endavant, perquè és de capdal importància, ja que és a partir de la representació o representacions de la persona, com construirem la nostra realitat. Avui ens aturarem en aquesta acció interna, l’autoavaluació.

Moltes persones en aquesta autoavaluació posen una lent d’augment dels seus errors i un accent a veure’s menys, disminuint les seves virtuts i encerts, amb el que van perjudicant la seva pròpia concepció ( autoconcepte ). Aquesta acció mental la podem veure perfectament com un autocàstig. Ja que l’autocrítica dura i excessiva manté un estat d’insatisfacció amb un mateix.

Aquest fet pot tenir diferents orígens:

Valorar més les virtuts dels altres que les pròpies.
Tenir relacions socials negatives en les que es pateix una crítica severa i/o haver sofert agressions.
Fixar-se metes impossibles d’aconseguir.
No tenir plans, ni projectes propis i realistes.
Tenir pensaments negatius o derrotistes de forma constant que generen ansietat.

És important trencar amb aquests patrons de pensament i fer les paus amb nosaltres mateixos, ja que l’autoestima castigada és un obstacle per el desenvolupament d’una vida plena i feliç.

Per això cada moment ha de ser valorat en la seva justa dimensió, de manera realista, observant de forma equilibrada aquells punts que veiem millor o pitjor de nosaltres mateixos.

L’autoavaluació i l’autocrítica, han de ser sempre constructives i no destructives.

Existeixen tècniques que podem utilitzar per millorar l’autopercepció.

Elimina els pensaments on et qualifiques negativament.
Quan et sentis d’aquesta manera descrita anteriorment pensa en virtuts que veus en tu i recorda que tots podem equivocar-nos.
Sempre és millor enfocar-te en analitzar quina de les teves qualitats pots utilitzar per millorar aquell punt que no t’agrada.
Una altre tècnica de contra pes en aquesta dinàmica mental, és la “tècnica del mirall” que consisteix en veure’s cada matí davant del mirall i dir-te el molt que t’estimes i t’aprecies. Repeteix aquesta tècnica les vegades necessàries perquè el missatge sigui el més convincent possible i significatiu per tu.

Aquestes i altres tècniques que veurem us poden semblar difícils d’entrada, però serà la seva pràctica la que ho anirà facilitant i us durà a resultats palpables.

Al llarg dels diferents posts, parlarem de manera directe o indirecte de l’autoestima, que és el valor que cada persona s’atorga i el qual determina de quina manera ens tractem i demanem que ens tractin. Per això, dóna el just valor a les coses que realitzes cada dia. La solució està a les teves mans. Recorda que a part de ser el millor jutge, pots ser també el teu millor amic.

Arreveure caminant!

Abans d’anar-me’n m’agradaria que reflexionessis un xic en analitzar la teva pròpia autoexigència…

Sigues humil i bondadós.

La ment humana ha d’estar oberta com un paracaigudes perquè funcioni bé

Seguirem parlant del tema perquè es relaciona amb d’altres: autoavaluació, autoaceptació, autorespecte, autoconfiança, autoestima,…

I finalment em resta per dir: No neguis possibilitats a la teva consciència, descobreix a Consciència d’Unitat que és Infinita. Tot depèn de tu. Tu ets l’únic responsable i creador de la teva consciència.

Viu el goig d’aquest saber i expandeix-te!

Feliç Viatge!